Vigila no et perdis

En Pau, el noi dels cabells rossos i de 10 anys, va caure inconscient.
Quant es va despertar, es va adonar que es trobava en una casa totalment desconeguda per ell. Llavors es va aixecar del llit i va veure que sobre d'una taula hi havia l'esmorzar, es va dirigir cap a la taula i va esmorzar. Llavors va voler marxar i es va dirigir cap a la porta, i en el moment que anava a obrir-la, la porta va ser oberta per un home molt alt i de gran edat.
Al principi en Pau estava molt espantat, i llavors l'home li va dir "et vaig trobar inconscient i et vaig portar aquí, a casa meva", "gràcies" va respondre en Pau, el senyor li va preguntar com es deia i el noi va respondre "em dic Pau, senyor", "jo em dic Pere" va respondre l'altre. Va haver-hi uns segons de silenci i finalment en Pere li va preguntar al noi "què et va passar Pau?" i el noi li va explicar que feia quatre dies, uns amics li van dir per quedar a una llacuna immensa i ell acceptà. A les sis de la tarda d'aquell mateix dia, ell es va dirigir cap a la llacuna, però de tant immensa que era, va acabar per perdre-s'hi. Va estar quatre dies intentant trobar el camí de tornada, però no el va trobar, i de tant cansat que estava, al final va caure inconscient.
Després d'explicar-li tot el que li havia passat, en Pau li va demanar a en Pere si el podria acompanyar a tornar a casa seva, i en Pere va dir que sí.

http://durania-nortedesantander.gov.co/sitio.shtml?apc=m-G1--&x=1697406