Diari de Nadal

diaris de nadal

Maleïts pronoms febles

La Carlota és una nena que li agrada molt llegir llibres.

Quan era petita, la seva mare li’n llegia un munt, però ara ja té 14 anys i se'ls llegeix ella mateixa.

Un dia, va anar a la biblioteca i va començar a buscar algun llibre per llegir, i en va trobar un que no tenia títol i que semblava bastant vell, i interessant.

Se’l va emportar cap a casa i aquella mateixa nit va decidir llegir-se’l.

Quan va obrir-lo per la primera pàgina va observar que algunes paraules anaven desapareixen, i desprès tornaven a aparèixer, i de sobte va sentir una veu que deia:“maleïts pronoms febles”, llavors se li va aparèixer una nena en miniatura que li va dir: “hola em dic Sandra, i sóc la fada d’aquest llibre, i et voldria demanar un favor; com pots observar aquest llibre és màgic, però ara hi ha paraules que desapareixen i després tornen a aparèixer, i això és degut a que els pronoms febles no estan ben escrits, s’han de tornar a escriure, i m’agradaria que m’ajudessis a escriure'ls.

La Carlota va acceptar, es va passar la nit sencera escrivint els pronoms febles , i finalment,al matí, va haver acabat d’escriure'ls.

La nit següent se’l va poder llegir tot i s’ho va passar d’allò més bé llegint-te’l, i des d’aquell dia aquest és el llibre que més li ha agradat.

http://blocs.mesvilaweb.cat/media/SU1HXzAxNDcuSlBH_55372_6251_1.jpg

Vigila no et perdis

En Pau, el noi dels cabells rossos i de 10 anys, va caure inconscient.
Quant es va despertar, es va adonar que es trobava en una casa totalment desconeguda per ell. Llavors es va aixecar del llit i va veure que sobre d'una taula hi havia l'esmorzar, es va dirigir cap a la taula i va esmorzar. Llavors va voler marxar i es va dirigir cap a la porta, i en el moment que anava a obrir-la, la porta va ser oberta per un home molt alt i de gran edat.
Al principi en Pau estava molt espantat, i llavors l'home li va dir "et vaig trobar inconscient i et vaig portar aquí, a casa meva", "gràcies" va respondre en Pau, el senyor li va preguntar com es deia i el noi va respondre "em dic Pau, senyor", "jo em dic Pere" va respondre l'altre. Va haver-hi uns segons de silenci i finalment en Pere li va preguntar al noi "què et va passar Pau?" i el noi li va explicar que feia quatre dies, uns amics li van dir per quedar a una llacuna immensa i ell acceptà. A les sis de la tarda d'aquell mateix dia, ell es va dirigir cap a la llacuna, però de tant immensa que era, va acabar per perdre-s'hi. Va estar quatre dies intentant trobar el camí de tornada, però no el va trobar, i de tant cansat que estava, al final va caure inconscient.
Després d'explicar-li tot el que li havia passat, en Pau li va demanar a en Pere si el podria acompanyar a tornar a casa seva, i en Pere va dir que sí.

http://durania-nortedesantander.gov.co/sitio.shtml?apc=m-G1--&x=1697406